8 de juliol del 2014

Projecte integrat del PQPI de Cuina

PROJECTE INTEGRAT

L'institut Puig de la Creu celebra aquest any el seu 10é Aniversari! amb aquest motiu el PQPI decideix realitzar el seu projecte integrat en l'organització d'un Pica-Pica, amb servei de Sala.
El Pica-Pica es va realitzar a la cafeteria de l'institut, i els alumnes van dissenyar les tapes tant fredes i calentes, així com la distribució de personal de cuina i sala.
Aquí teniu unes imatges de l'event!!





















3 d’abril del 2014

http://www.auques.cat/tot.php?auca=histlleng


COM FER UN RESUM
Resumir és reduir un text a 1/4 part dels seus mots, aproximadament. Amb el resum s'ha d'aconseguir reproduir fidelment (no copiar) el contingut i l'organització d'un text original, però de manera reduïda. Cal, doncs, saber-hi distingir primer la informació que és essencial de la que és accessòria, per poder-la expressar després d'una manera condensada i objectiva.
Què cal tenir en compte a l'hora de resumir?
Centra’t en la informació que hi ha en el text original: es tracta de reproduir aquesta informació, però amb menys paraules; no s'ha de fer interpretacions personals sobre el contingut del text.
2. Hi ha d'haver totes les idees principals del text original, interpretades correctament.
3. Cal articular i connectar les idees amb mots de lligam (marcadors textuals, connectors) i amb la puntuació adient: el producte final ha de ser un resum, no un esquema.
4. Cal demostrar capacitat de síntesi; és a dir, respectar al màxim el nombre de paraules demanat per al resum.
Passos a seguir per fer un bon resum:
Lectura reflexiva
  Primera lectura: lectura ràpida del text per tal d’assabentar-nos de què tracta. Busqueu totes les paraules que no conegueu al diccionari i treballeu amb sinònims i antònims.
Lectura comprensiva: segona lectura del text més pausada, paràgraf a paràgraf, reflexionant sobre allò que llegim.
Què podem fer?
Subratllar, fer un esquema general de text que podem completar, ampliar, modificar, retallar en següents lectures: en farem tantes com calgui per entendre ben bé el text.
· Reducció del sentit global o tema a una frase
Anàlisi
Trobeu els punts o idees essencials del text i la manera com es van articulant. Com ho fem?:
· Subratlleu els mots clau de cada idea o punt essencial,
· Enquadreu els mots de lligam o les expressions que posen en relleu les relacions lògiques de les parts del text (perquè, doncs, però, en canvi, primerament, finalment...),
· Pareu atenció als signes de puntuació, a la disposició del text en paràgrafs, etc.
Síntesi
Els resultats de l’anàlisi poden ser sintetitzats en un esquema.
Reducció final
Reduïu a dues o tres frases cada idea o punt essencial. Articuleu lògicament les frases ja redactades a través de mots de lligam i amb una puntuació adient.
Defectes a evitar:
· Convertir el resum en un seguit de frases copiades de l’original;
· L’ús de l’estil telegràfic o la supressió dels lligams lògics entre les parts del resum.
· La desproporció: conservar exemples o idees secundàries en detriment d’una de principal o donar una importància excessiva a una part del text en detriment de les altres;
· Afegir al resum comentaris o indicacions com és ara: l’autor declara...demostra que... conclou dient que...

Aspectes a tenir en compte:
· Hem de ser objectius.
· Hem de tenir molt clara la idea general del text, les idees principals i les idees secundàries.
· Hem de tenir sempre a la vista l’esquema.
· Cal trobar el fil conductor que uneixi perfectament les frases essencials.
· Hem d’enriquir, ampliar i completar el nostre escrit amb informació que tinguem i amb les nostres pròpies paraules.
· Quan resumim, no hem de seguir obligatòriament l’ordre d’exposició que apareix en el text: podem adoptar d’altres criteris, com per ex., passar d’un fet particular a un de general o a l’inrevés.
L’Església de Poblet
L’església de poble, com la majoria d’esglésies gòtiques, té una volta altíssima i sovint un es pregunta com s’ho feien per fer edificis tan alts sense els mitjans que tenim avui dia. Quan es va construir l’església de Poblet, els frares l’havien pensada tan alta que no es podien construir bastides que arribessin tan amunt. Per això van inventar un sistema molt enginyós.
Van posar un primer nivell de pedres i van farcir de terra tot l’espai interior. Així, quan van haver de passar a la segona fila de pedres, ho van fer damunt de terreny sòlid, sense necessitat d’aixecar cap bastida. Van anar continuant amb aquest sistema, fins que van tenir les parts de l’església alçades: filada de pedres i farcit de terra, filada de pedres i torna a farcir.
Quan va estar enllestida, es van adonar que quedava plena de terra. On s’havia de ficar la gent par anar a missa, si tot l’interior n’era ple? Però un frare ja havia pensat la solució mentre la construïen: havia barrejat monedes de coure (aquelles que s’anomenaven santes creus perquè tenien una creu a cada cara) entremig de la terra que feien servir per farcir l’interior.
Només va caldre que escampés que entremig de la terra hi havia monedes i que aquell que les trobés se les podia quedar perquè tot allò s’omplís de gent disposada a esgarrapar per endur-se una d’aquelles santes creus. I, és clar, en quatre dies la nau de l’església va quedar buida.
Però vet aquí que, barrejats entre la gent, hi havia tot un convent de frares vestits de captaires que s’afanyaven a buscar tantes monedes com podien per poder-se fer, ells mateixos, un monestir. I tant s’hi va afanyar, que es van poder construir un monestir molt a prop que va batejar amb el nom de les monedes: Santes Creus.
Resum
Quan es va construir l’església de Poblet, els frares l’havien pensada tan alta que no es podien construir bastides que arribessin tan amunt, i  van haver d’inventar un altre sistema. Van posar un primer nivell de pedres i van farcir de terra tot l’espai interior. En passar a la segona fila de pedres, ho van fer damunt de terreny sòlid, sense cap bastida. Van continuar així fins que van tenir les parts de l’església alçades.
Quan va estar enllestida, es van adonar que quedava plena de terra. On s’havia de ficar la gent? Un frare tenia la solució: havia barrejat monedes de coure (anomenades santes creus) entremig de la terra.

Quan va fer córrer que a la terra hi havia monedes i que aquell que les trobés se les podia quedar, en quatre dies la nau de l’església va quedar buida.  Entre la gent hi havia frares vestits de captaires que buscaven tantes monedes com podien per fer-se  un monestir, construït amb el nom de Santes Creus.